Un primer aspecte a tenir en compte és que la implantació efectiva de les TIC a les escoles depén del recolzament que rebi de tots els membres de la comunitat educativa. D’aquí la importància de convocar a tots, en especial als docents per a fer aquest canvi. És molt important que tota la comunitat educativa vegi els avantatges que s’aconseguirà amb l’inserció d’aquest canvi educatiu en ells mateixos, en els seus estudiants i per a l’institució en general. Això no només inclou l’escola, sinó també les famílies, les quals han de veure i entendre com funciona, inclús donant la possibilitat de fer-les partícipes d’aquesta inserció de les TIC, mitjançant recursos, com per exemple un blog de comunicació entre la família i les escoles.
En aquest marc, cal diferents reaccions per part dels centres per a poder-se adaptar a les TIC i al nou context cutlural:
- Cal una introducció de l’Alfabetització Digital dels estudiants en el currículum, per tal de que utilitzin les TIC com a instrument per a millorar la productivitat en el procés d’informació (aprendre sobre les TIC). Això inclou l’alfabetització digital que en les escoles s’acostuma a donar en les aules d’informàtica.
- Un cop realitzat aquest primer pas, cal anar instaurant progressivament l’ús de les TIC com a font d’informació i proveïdor de materials didàctics (aprendre de les TIC). Això es refereix a les activitats didàctiques que duen a terme els estudiants mitjançant programes educatius.
- Introduir nous mètodes d’ensenyament/aprenentatge constructivistes que contemplin l’ús de les TIC com a instrument cognitiu que ajudi a construir el coneixement, no sols des d’una visió d’aprenentatge passiu, sinó tot al contrari, aconseguint un aprenentatge actiu (aprendre amb les TIC). Per a que les TIC desenvolupin tot el seu potencial de transformació han d’integrar-se en l’aula i convertir-se en un instrument cognitiu capaç de millorar la intel·ligència i potenciar el fet d’aprendre. Un exemple d’aprendre de i amb les TIC seria quan s’utilitzen en l’àmbit de la classe, com pot ser amb una pissarra digital, amb la qual millorem les exposicions dels mestres mitjançant l’ús d’imatges, sons, esquemes, etc.
- Necessitat d’una formació del professorat. Sigui quin sigui el nivell d’integració de les TIC en els centres educatius, el professorat necessita també una “alfabetització digital” i una actualització didàctica que els ajudi a conèixer, dominar i integrar els instruments tecnològics i els nous elements culturals en general en la seva pràctica docent.
- Nous entorns virtuals (on-line) d’aprenentatge (EVA) i creixent oferta de formació permanent. Aprofitant les funcionalitats de les TIC, es multipliquen els entrons virtuals per a l’ensenyament i l’aprenentatge, lliures de les restriccions que imposen el temps i l’espai en l’ensenyament presencial i capaços d’assegurar una continua comunicació (virtual) entre estudiants i professors. També permeten complementar l’ensenyament presencial amb activitats virtuals i crèdits on-line que poden desenvolupar-se a casa, en els centres docents o en qualsevol lloc que tingui un punt de connexió a Internet.
- Gran importància del paper del Coordinador Informàtic, un càrrec clau per a la correcta integració de les TIC.
- Cal tenir en compte que abans de l’aplicació de les TIC s’ha de valorar el seu cost econòmic, el qual engloba el cost del material, del software, de les reparacions, de les renovacions que implica al anar evolucionant constantment, de la formació del personal, etc.
Per últim, cal destacar que és essencial l’avaluació general anual d’aquesta inserció de les TIC en l’aula, per tal d’aconseguir anar-ho millorant contínuament dins la institució.
