Avui he llegit un article molt interessant sobre el canvi que han produit les tecnologies en els estudiants d’avui en dia. Es tracta d’un article de Marc Prensky, que podeu trobar sencer aquí.
En aquest article sen’s explica el canvi radical que hi ha hagut en l’actual generació a causa de l’arribada de la tecnologia en les últimes dècades. Els estudiants d’avui en dia han nascut i crescut rodejats de tecnologia (ordenadors, videojocs, móvils, etc.), la qual forma part de la seva vida diària. A causa d’aquest canvi, els estudiants no només estan canviant l’estil de vestir o de parlar com acostuma a passar sempre entre generacions, sino que han fet un canvi radical en la seva forma de pensar i processar la informació. L’autor designa aquesta nova generació com a Natius Digitals, ja que han nascut ja rodejats d’aquest nou llenguatge digital.
Això fa que la resta formem part dels Immigrants Digitals, els quals anem incorporant aquestes noves tecnologies, aprenent d’elles, però sense ser el medi en el que hem crescut. En aquest segon grup és on es troben la major part del professorat actual, els quals sempre poden anar aprenent aquestes tecnologies, però al haver crescut en un context diferent, sempre conserven el seu “accent” de la forma de fer i pensar d’abans. Ens trobem doncs en un moment en que estem intentant ensenyar a una generació que parla un idioma completament nou.
Com a Immigrants Digitals, trobem impensable el fet de poder aprendre amb música o mirant el televisor, ja que nosaltres seriem incapaços de fer-ho, ja que hem après a estudiar d’una forma completament diferent. Però els nostres alumnes han après d’una altra forma i a una altra velocitat; estan acostumats a una biblioteca en els seus ordenadors portàtils, a la missatgeria instantànea i a moltissimes altres coses, portant conectats la majoria o la totalitat de les seves vides. Per tant, són estudiants que estan acostumats a rebre molta informació de maneres diferents, trobant ja aburrida i tenint poca paciència amb el mètode d’ensenyament “explicar-examinar” o la lògica del pas a pas, la qual els hi resulta molt lenta.
L’autor doncs, explica la necessitat d’adaptar-nos i reconsiderar la nostra metodologia i contingut d’ensenyament, intentant obtenir millor resultats per part dels estudiants. En primer lloc, hem d’aprendre a comunicar-nos amb el llenguatge dels nostres alumnes, és a dir, utilitzant el llenguatge digital (pissarres digitals, etc.). En segon lloc, es tracta d’incloure nou contingut, com pot ser hardware, software i tot un seguit de continguts que fossin de gran interès i utilitat per l’actual generació; sense deixar mai de banda les matèries de tota la vida (ètica, idiomes, ciències, etc.)
Per tal d’aconseguir-ho Marc proposa l’aprenentatge mitjançant videojocs, on sel’s hi presentaran problemes de matemàtiques, d’ètica i de la resta de matèries. Això captaria l’atenció dels alumnes d’avui en dia sense que deixessin d’aprendre tant les matèries de tota la vida com les més noves i més relacionades amb la tecnologia que va sorgint.
El problema d’aquest plantejament és que la major part del professorat no està preparat per a una ensenyança d’aquest tipus, ja sigui tant en coneixements com en forma de pensar i fer. Però l’autor ho té molt clar: si els professors volen arribar als seus estudiants, han de canviar.
