El joc en les TIC com a recurs educatiu

És un fet que els infants acostumen a entendre molt millor les coses a través d'imatges i jocs. Així doncs, la nostra capacitat de manipular amb la imatge és molt més efectiva que la dels llenguatges orals i escrits. 


És per això que com a mestres d'Educació Infantil, cal que aprenguem a dissenyar activitats, fent servir eines digitals, que ens ajudaran en la nostre feina d'educar els nostres alumnes. A través dels jocs didàctics captem l’atenció dels nens a la vegada que els hi donem una participació activa dins de la seva propia educació, aconseguint millors resultats. Els nens necessiten espais i oportunitats per jugar i explorar lliurement la tecnologia, aprenent què fa i com, permetent-los aprendre a través d'experiències significatives per a ells. A través d'aquests jocs estem fomentant l'observació, l'atenció, les capacitats lògiques, la fantasia i la imaginació, la iniciativa, els coneixements, les habilitats i moltes altres característiques intelectuals del infant.

Mitjançant jocs educatius podem aconseguir que un nen que té problemes per memoritzar els números o algun vocabulari, pugui fer d'aquest exercici algo divertit a través de la web. A partir de la repetició d'activitats interactives, anirà aprenent d'una forma més amena.

Com a mestres, sen's ofereixen diverses fonts per trobar programes educatius en línea que podem utilitzar dins les aules amb els nostres alumnes. Una web molt interessant que ofereix forces activitats diferents segons l'àrea o matèria que volem trebalar és la de edu.365. Però hi ha altres webs o sistemes que ens ofereixen no només la possibilitat de utilitzar programes educatius ja creats, sino que també ens permeten crear-ne a nosaltres mateixos, com l'aplicació JClic, una eina molt interessant. Us recomano que les proveu !

Elements necessaris per a una bona integració de les TIC

Un primer aspecte a tenir en compte és que la implantació efectiva de les TIC a les escoles depén del recolzament que rebi de tots els membres de la comunitat educativa. D’aquí la importància de convocar a tots, en especial als docents per a fer aquest canvi. És molt important que tota la comunitat educativa vegi els avantatges que s’aconseguirà amb l’inserció d’aquest canvi educatiu en ells mateixos, en els seus estudiants i per a l’institució en general. Això no només inclou l’escola, sinó també les famílies, les quals han de veure i entendre com funciona, inclús donant la possibilitat de fer-les partícipes d’aquesta inserció de les TIC, mitjançant recursos, com per exemple un blog de comunicació entre la família i les escoles.

En aquest marc, cal diferents reaccions per part dels centres per a poder-se adaptar a les TIC i al nou context cutlural:

• Cal una introducció de l’Alfabetització Digital dels estudiants en el currículum, per tal de que utilitzin les TIC com a instrument per a millorar la productivitat en el procés d’informació (aprendre sobre les TIC). Això inclou l’alfabetització digital que en les escoles s’acostuma a donar en les aules d’informàtica.

• Un cop realitzat aquest primer pas, cal anar instaurant progressivament l’ús de les TIC com a font d’informació i proveïdor de materials didàctics (aprendre de les TIC). Això es refereix a les activitats didàctiques que duen a terme els estudiants mitjançant programes educatius.

• Introduir nous mètodes d’ensenyament/aprenentatge constructivistes que contemplin l’ús de les TIC com a instrument cognitiu que ajudi a construir el coneixement, no sols des d’una visió d’aprenentatge passiu, sinó tot al contrari, aconseguint un aprenentatge actiu (aprendre amb les TIC). Per a que les TIC desenvolupin tot el seu potencial de transformació han d’integrar-se en l’aula i convertir-se en un instrument cognitiu capaç de millorar la intel·ligència i potenciar el fet d’aprendre. Un exemple d’aprendre de i amb les TIC seria quan s’utilitzen en l’àmbit de la classe, com pot ser amb una pissarra digital, amb la qual millorem les exposicions dels mestres mitjançant l’ús d’imatges, sons, esquemes, etc.

• Necessitat d’una formació del professorat. Sigui quin sigui el nivell d’integració de les TIC en els centres educatius, el professorat necessita també una “alfabetització digital” i una actualització didàctica que els ajudi a conèixer, dominar i integrar els instruments tecnològics i els nous elements culturals en general en la seva pràctica docent.

• Nous entorns virtuals (on-line) d’aprenentatge (EVA) i creixent oferta de formació permanent. Aprofitant les funcionalitats de les TIC, es multipliquen els entrons virtuals per a l’ensenyament i l’aprenentatge, lliures de les restriccions que imposen el temps i l’espai en l’ensenyament presencial i capaços d’assegurar una continua comunicació (virtual) entre estudiants i professors. També permeten complementar l’ensenyament presencial amb activitats virtuals i crèdits on-line que poden desenvolupar-se a casa, en els centres docents o en qualsevol lloc que tingui un punt de connexió a Internet.

• Gran importància del paper del Coordinador Informàtic, un càrrec clau per a la correcta integració de les TIC.

• Cal tenir en compte que abans de l’aplicació de les TIC s’ha de valorar el seu cost econòmic, el qual engloba el cost del material, del software, de les reparacions, de les renovacions que implica al anar evolucionant constantment, de la formació del personal, etc.

Per últim, cal destacar que és essencial l’avaluació general anual d’aquesta inserció de les TIC en l’aula, per tal d’aconseguir anar-ho millorant contínuament dins la institució.

Com introduir les TIC a l'aula d'infantil

Tal com he comentat anteriorment, ens trobem en una societat on els nens neixen i creixen rodejats de tecnologia. La importància que aquesta té en el nostre dia a dia fa que sigui important treballar les TIC desde ja ben petits, és a dir, desde l'aula d'infantil.

El problema que sen's planteja és com fer ús d'aquestes tecnologies en infants tan petits, els quals encara no saben com utilitzar-les. En aquesta etapa els hi ensenyarem les bases pel seu posterior procés evolutiu, utilitzant l'ordenador a l'aula com a recurs per afavorir l'experimentació i manipulació, la curiositat i l'esperit d'investigació i l'estimulació de la creativitat, entre d'altres. Depenent de l’etapa en la que ens trobem, treballarem un aspecte o un altre, adequant el contingut i desenvolupament dels programes que utilitzem a l’edat del nen.

Els infants de 3 anys que arriben per primer cop a una aula necessiten aprendre aspectes molt bàsics. Amb ells doncs, treballarem aspectes com aprendre a moure el punter per la pantalla, veient que es donen una sèrie de conseqüències a causa d’aquest moviment.

-         Començariem doncs per activitats en la que no fos necessari moure amb massa precisió el ratolí, ja que simplement pretenem que el nen aprengui a moure el ratolí per qualsevol part de la pantalla.

-         Quan el nen ja és capaç d’associar el moviment de la seva mà sobre la taula amb el moviment del punter a la pantalla, es realitzaran activitats on se li demanarà al nen que porti el punter a determinats punts de la pantalla (els quals seran àreas més grans al inici, per acabar sent àrees més petites i que demanen més precisió).

-         Un cop haguem aconseguit moviments més precisos del ratolí, podrem introduir ja els clics del ratolí. Quan arribem a aquest punt, el nen ja serà capaç de fer clic sobre els icones i obrir programes per sí mateix, cosa que li donarà certa autonomia.

Hi ha programes educatius especialment dissenyats per a l'iniciació dels infants en aquests aspectes. Un exemple força interessant és aquesta web. En ella s'hi pot trobar una sèrie de programes destinats a l'aprenentatge del maneig del ratolí.

A partir d’aquí i a mesura que es vagin familiaritzant amb els diferents programes educatius, aniran guanyant autonomia i dominant programes més complexes. Els infants de 4 i 5 anys ja podran utilitzar programes del Jclic per ells mateixos, sense massa ajuda dels professors.

Cal destacar que a educació infantil s'acostuma a treballar els ordenadors per petits grups, essent les primeres activitats dirigides pel professor, ja que els hi explicarà com funciona cada joc o aplicació. Un cop han agafat la pràctica, sel's deixa treballar i experimentar per parelles. Això afavorirà el treball en grup. A més a més, el fet de treballar amb ordenadors fa que els nens aprenguin a respectar el ritme d'aprenentatge dels seus companys, inclús ajudant-se entre ells per arribar a la solució de cada activitat.