El joc en les TIC com a recurs educatiu

És un fet que els infants acostumen a entendre molt millor les coses a través d'imatges i jocs. Així doncs, la nostra capacitat de manipular amb la imatge és molt més efectiva que la dels llenguatges orals i escrits. 


És per això que com a mestres d'Educació Infantil, cal que aprenguem a dissenyar activitats, fent servir eines digitals, que ens ajudaran en la nostre feina d'educar els nostres alumnes. A través dels jocs didàctics captem l’atenció dels nens a la vegada que els hi donem una participació activa dins de la seva propia educació, aconseguint millors resultats. Els nens necessiten espais i oportunitats per jugar i explorar lliurement la tecnologia, aprenent què fa i com, permetent-los aprendre a través d'experiències significatives per a ells. A través d'aquests jocs estem fomentant l'observació, l'atenció, les capacitats lògiques, la fantasia i la imaginació, la iniciativa, els coneixements, les habilitats i moltes altres característiques intelectuals del infant.

Mitjançant jocs educatius podem aconseguir que un nen que té problemes per memoritzar els números o algun vocabulari, pugui fer d'aquest exercici algo divertit a través de la web. A partir de la repetició d'activitats interactives, anirà aprenent d'una forma més amena.

Com a mestres, sen's ofereixen diverses fonts per trobar programes educatius en línea que podem utilitzar dins les aules amb els nostres alumnes. Una web molt interessant que ofereix forces activitats diferents segons l'àrea o matèria que volem trebalar és la de edu.365. Però hi ha altres webs o sistemes que ens ofereixen no només la possibilitat de utilitzar programes educatius ja creats, sino que també ens permeten crear-ne a nosaltres mateixos, com l'aplicació JClic, una eina molt interessant. Us recomano que les proveu !

Elements necessaris per a una bona integració de les TIC

Un primer aspecte a tenir en compte és que la implantació efectiva de les TIC a les escoles depén del recolzament que rebi de tots els membres de la comunitat educativa. D’aquí la importància de convocar a tots, en especial als docents per a fer aquest canvi. És molt important que tota la comunitat educativa vegi els avantatges que s’aconseguirà amb l’inserció d’aquest canvi educatiu en ells mateixos, en els seus estudiants i per a l’institució en general. Això no només inclou l’escola, sinó també les famílies, les quals han de veure i entendre com funciona, inclús donant la possibilitat de fer-les partícipes d’aquesta inserció de les TIC, mitjançant recursos, com per exemple un blog de comunicació entre la família i les escoles.

En aquest marc, cal diferents reaccions per part dels centres per a poder-se adaptar a les TIC i al nou context cutlural:

• Cal una introducció de l’Alfabetització Digital dels estudiants en el currículum, per tal de que utilitzin les TIC com a instrument per a millorar la productivitat en el procés d’informació (aprendre sobre les TIC). Això inclou l’alfabetització digital que en les escoles s’acostuma a donar en les aules d’informàtica.

• Un cop realitzat aquest primer pas, cal anar instaurant progressivament l’ús de les TIC com a font d’informació i proveïdor de materials didàctics (aprendre de les TIC). Això es refereix a les activitats didàctiques que duen a terme els estudiants mitjançant programes educatius.

• Introduir nous mètodes d’ensenyament/aprenentatge constructivistes que contemplin l’ús de les TIC com a instrument cognitiu que ajudi a construir el coneixement, no sols des d’una visió d’aprenentatge passiu, sinó tot al contrari, aconseguint un aprenentatge actiu (aprendre amb les TIC). Per a que les TIC desenvolupin tot el seu potencial de transformació han d’integrar-se en l’aula i convertir-se en un instrument cognitiu capaç de millorar la intel·ligència i potenciar el fet d’aprendre. Un exemple d’aprendre de i amb les TIC seria quan s’utilitzen en l’àmbit de la classe, com pot ser amb una pissarra digital, amb la qual millorem les exposicions dels mestres mitjançant l’ús d’imatges, sons, esquemes, etc.

• Necessitat d’una formació del professorat. Sigui quin sigui el nivell d’integració de les TIC en els centres educatius, el professorat necessita també una “alfabetització digital” i una actualització didàctica que els ajudi a conèixer, dominar i integrar els instruments tecnològics i els nous elements culturals en general en la seva pràctica docent.

• Nous entorns virtuals (on-line) d’aprenentatge (EVA) i creixent oferta de formació permanent. Aprofitant les funcionalitats de les TIC, es multipliquen els entrons virtuals per a l’ensenyament i l’aprenentatge, lliures de les restriccions que imposen el temps i l’espai en l’ensenyament presencial i capaços d’assegurar una continua comunicació (virtual) entre estudiants i professors. També permeten complementar l’ensenyament presencial amb activitats virtuals i crèdits on-line que poden desenvolupar-se a casa, en els centres docents o en qualsevol lloc que tingui un punt de connexió a Internet.

• Gran importància del paper del Coordinador Informàtic, un càrrec clau per a la correcta integració de les TIC.

• Cal tenir en compte que abans de l’aplicació de les TIC s’ha de valorar el seu cost econòmic, el qual engloba el cost del material, del software, de les reparacions, de les renovacions que implica al anar evolucionant constantment, de la formació del personal, etc.

Per últim, cal destacar que és essencial l’avaluació general anual d’aquesta inserció de les TIC en l’aula, per tal d’aconseguir anar-ho millorant contínuament dins la institució.

Com introduir les TIC a l'aula d'infantil

Tal com he comentat anteriorment, ens trobem en una societat on els nens neixen i creixen rodejats de tecnologia. La importància que aquesta té en el nostre dia a dia fa que sigui important treballar les TIC desde ja ben petits, és a dir, desde l'aula d'infantil.

El problema que sen's planteja és com fer ús d'aquestes tecnologies en infants tan petits, els quals encara no saben com utilitzar-les. En aquesta etapa els hi ensenyarem les bases pel seu posterior procés evolutiu, utilitzant l'ordenador a l'aula com a recurs per afavorir l'experimentació i manipulació, la curiositat i l'esperit d'investigació i l'estimulació de la creativitat, entre d'altres. Depenent de l’etapa en la que ens trobem, treballarem un aspecte o un altre, adequant el contingut i desenvolupament dels programes que utilitzem a l’edat del nen.

Els infants de 3 anys que arriben per primer cop a una aula necessiten aprendre aspectes molt bàsics. Amb ells doncs, treballarem aspectes com aprendre a moure el punter per la pantalla, veient que es donen una sèrie de conseqüències a causa d’aquest moviment.

-         Començariem doncs per activitats en la que no fos necessari moure amb massa precisió el ratolí, ja que simplement pretenem que el nen aprengui a moure el ratolí per qualsevol part de la pantalla.

-         Quan el nen ja és capaç d’associar el moviment de la seva mà sobre la taula amb el moviment del punter a la pantalla, es realitzaran activitats on se li demanarà al nen que porti el punter a determinats punts de la pantalla (els quals seran àreas més grans al inici, per acabar sent àrees més petites i que demanen més precisió).

-         Un cop haguem aconseguit moviments més precisos del ratolí, podrem introduir ja els clics del ratolí. Quan arribem a aquest punt, el nen ja serà capaç de fer clic sobre els icones i obrir programes per sí mateix, cosa que li donarà certa autonomia.

Hi ha programes educatius especialment dissenyats per a l'iniciació dels infants en aquests aspectes. Un exemple força interessant és aquesta web. En ella s'hi pot trobar una sèrie de programes destinats a l'aprenentatge del maneig del ratolí.

A partir d’aquí i a mesura que es vagin familiaritzant amb els diferents programes educatius, aniran guanyant autonomia i dominant programes més complexes. Els infants de 4 i 5 anys ja podran utilitzar programes del Jclic per ells mateixos, sense massa ajuda dels professors.

Cal destacar que a educació infantil s'acostuma a treballar els ordenadors per petits grups, essent les primeres activitats dirigides pel professor, ja que els hi explicarà com funciona cada joc o aplicació. Un cop han agafat la pràctica, sel's deixa treballar i experimentar per parelles. Això afavorirà el treball en grup. A més a més, el fet de treballar amb ordenadors fa que els nens aprenguin a respectar el ritme d'aprenentatge dels seus companys, inclús ajudant-se entre ells per arribar a la solució de cada activitat.

Natius Digitals, Immigrants digitals

Avui he llegit un article molt interessant sobre el canvi que han produit les tecnologies en els estudiants d’avui en dia. Es tracta d’un article de Marc Prensky, que podeu trobar sencer aquí.

En aquest article sen’s explica el canvi radical que hi ha hagut en l’actual generació a causa de l’arribada de la tecnologia en les últimes dècades. Els estudiants d’avui en dia han nascut i crescut rodejats de tecnologia (ordenadors, videojocs, móvils, etc.), la qual  forma part de la seva vida diària. A causa d’aquest canvi, els estudiants no només estan canviant l’estil de vestir o de parlar com acostuma a passar sempre entre generacions, sino que han fet un canvi radical en la seva forma de pensar i processar la informació. L’autor designa aquesta nova generació com a Natius Digitals, ja que han nascut ja rodejats d’aquest nou llenguatge digital.

Això fa que la resta formem part dels Immigrants Digitals, els quals anem incorporant aquestes noves tecnologies, aprenent d’elles, però sense ser el medi en el que hem crescut. En aquest segon grup és on es troben la major part del professorat actual, els quals sempre poden anar aprenent aquestes tecnologies, però al haver crescut en un context diferent, sempre conserven el seu “accent” de la forma de fer i pensar d’abans. Ens trobem doncs en un moment en que estem intentant ensenyar a una generació que parla un idioma completament nou.

Com a Immigrants Digitals, trobem impensable el fet de poder aprendre amb música o mirant el televisor, ja que nosaltres seriem incapaços de fer-ho, ja que hem après a estudiar d’una forma completament diferent. Però els nostres alumnes han après d’una altra forma i a una altra velocitat; estan acostumats a una biblioteca en els seus ordenadors portàtils, a la missatgeria instantànea i a moltissimes altres coses, portant conectats la majoria o la totalitat de les seves vides. Per tant, són estudiants que estan acostumats a rebre molta informació de maneres diferents, trobant ja aburrida i tenint poca paciència amb el mètode d’ensenyament “explicar-examinar” o la lògica del pas a pas, la qual els hi resulta molt lenta.

L’autor doncs, explica la necessitat d’adaptar-nos i reconsiderar la nostra metodologia i contingut  d’ensenyament, intentant obtenir millor resultats per part dels estudiants. En primer lloc, hem d’aprendre a comunicar-nos amb el llenguatge dels nostres alumnes, és a dir, utilitzant el llenguatge digital (pissarres digitals, etc.). En segon lloc, es tracta d’incloure nou contingut, com pot ser hardware, software i tot un seguit de continguts que fossin de gran interès i utilitat per l’actual generació; sense deixar mai de banda les matèries de tota la vida (ètica, idiomes, ciències, etc.)

Per tal d’aconseguir-ho Marc proposa l’aprenentatge mitjançant videojocs, on sel’s hi presentaran problemes de matemàtiques, d’ètica i de la resta de matèries. Això captaria l’atenció dels alumnes d’avui en dia sense que deixessin d’aprendre tant les matèries de tota la vida com les més noves i més relacionades amb la tecnologia que va sorgint.

El problema d’aquest plantejament és que la major part del professorat no està preparat per a una ensenyança d’aquest tipus, ja sigui tant en coneixements com en forma de pensar i fer.  Però l’autor ho té molt clar: si els professors volen arribar als seus estudiants, han de canviar.

L'impacte de les TIC en la vida dels infants

Un exemple de l'impacte de la tecnologia en la nostra societat és la Clementine, una nena de tan sols 20 mesos que sap manipular un iPhone molt millor que inclús alguns adults. El que descobrim en el video és que quan se li dona a conéixer per primera vegada un iPad (el germà gran del iPhone), la nena no troba masses problemes per saber com funciona i trobar-hi les seves aplicacions preferides.

Casos com aquest ens demostren el gran impacte de les tecnologies en els infants, els quals poden aprendre a utilitzar aquest tipus de llenguatge inclús abans d'aprendre a parlar. Per ells, que creixen en un entorn ja així preestablert, la tecnologia ja és un dels seus llenguatges naturals.

És per això, que com a mestres d'Educació Infantil, caldrà que aprenguem a aprofitar aquestes habilitats amb les que creixen, per a ensenyar-los d'una forma diferent, aprofitant el seu interès per elles. D'aquesta forma, és possible que fem l'educació més efectiva i de pas podem utilitzar tots els recursos interessants que les noves tecnologies ens ofereixen de cara a l'educació.

Evolució de les TIC en l'educació

Les sigles TIC signifiquen Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Això implica totes aquelles tècniques i elements utilitzats pel tractament i transmissió d’informació, principalment d’informàtica, internet i telecomunicacions. 

És una evidència per a tots que el seu ús no para de créixer i d’extendre’s. Al llarg del temps, hem passat de no tenir pràcticament tecnologia a tenir una immensa gamma d'aquesta a l'abast de tothom, la qual es va renovant contínuament.

Avui en dia doncs, les TIC formen part de la nostra vida diària, podent-les trobar en pràcticament tots els àmbits del nostre dia a dia. Un d'aquests àmbits és l'educació, plantejant-se un futur en que el llibre de text perdrà el valor que tenia, essent reemplaçat per portàtils que portaran dins seu tota la informació necessària de cada assignatura. Això planteja un canvi estructural important dins el sistema educatiu, així com un canvi de rol per part de l'educador, el qual prendrà un paper força diferent al que havia tingut fins ara.

És per això que com a mestres, hem d'aprendre com funcionen aquestes tecnologies dins el nostre àmbit. Això és necessari no nomès de cara a poder treballar amb elles dins l'aula o utilitzar-les en benefici propi com un nou mètode d'ensenyament; sino també per a poder ensenyar als nostres alumnes a utilitzar-les d'una forma adequada, de manera que en fagin un ús correcte que els pugui ajudar en la seva educació i en la seva adaptació al context en el que vivim.

Per tots aquests motius, és important que, com a mestres, estiguem ben informats sobre el paper de les TIC dins l'aula, així com que anem renovant els nostres coneixements d'aquesta d'una forma continuada.